Àrea temàtica
Sinotibetana > Sinítica

Àrea temàtica
Àsia > Xina

ca - min
ca - geolecte min  sin. compl.
cod - Mĭnyŭ
cy - Min
de - Min
en - Min
es - min
eu - min
fr - min
gl - min
gn - min
it - min
ja - 閩語
ja - 福建語  sin. compl.
nl - Min  sin. compl.
pt - min
ru - Минь
zh - 闽南话
scr - Caràcters xinesos o hanzi
num - Sistema aràbic
num - Sistema xinès

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte min es parla a la província de Fujian, al nord-est i la costa de la província de Guangdong, a la perifèria de l'illa de Hainan i a Taiwan. També compta amb comunitats de parlants a diferents països del sud-est asiàtic, com ara Tailàndia, Malàisia, Indonèsia, Filipines i Singapur.

L'orografia de Fujian l'ha convertit en una província relativament aïllada del centre de la Xina. Aquest aïllament ha fet que el min hagi estat poc exposat a la influència d'altres geolectes, i que conservi en exclusiva alguns trets propis del xinès clàssic.

El geolecte min és el més heterogeni de tots, i sol dividir-se en min del nord (minbei), el dialecte més representatiu del qual és el de Fuzhou, i min del sud (minnan), el dialecte més representatiu del qual a la Xina continental és el de Chaozhou. N'és també un bon exponent el taiwanès.